La Junta del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya es reuneix amb la ministra de Sanitat per abordar els reptes urgents de la professió
09/09/2025
Els presidents dels quatre col·legis de metges de Catalunya, com a integrants de la Junta de Govern del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), es van reunir ahir, 8 de setembre, amb la ministra de Sanitat, Mónica García, a la seu del ministeri, per abordar els principals reptes relacionats amb la professió mèdica i amb el sistema de salut que, tal com van destacar els presidents catalans, “exigeixen la implementació de canvis i nous enfocaments de manera prioritària i no demorable”.
Els temes que els presidents catalans van posar sobre la taula requereixen l’atenció i la iniciativa del ministeri de Sanitat per tal de fer possible els canvis necessaris que permetin avançar i donar solució a problemes que posen en risc el bon funcionament del sistema, la qualitat assistencial i les condicions dels professionals.
Van assistir a la reunió amb la ministra el president del CCMC i president del Col·legi de Metges de Lleida (COMLL), Ramon Mur; la vicepresidenta del CCMC i presidenta del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), Elvira Bisbe, i els vocals del CCMC Sergi Boada, president del Col·legi de Metges de Tarragona (COMT); i Josep Vilaplana, president del Col·legi de Metges de Girona (COMG).
Els principals temes que els representants del CCMC van plantejar a la ministra de Sanitat van ser:
Demografia mèdica i necessitat de planificació
En un context marcat pel dèficit de professionals, els representants del CCMC van recordar a la ministra que la manca de planificació per part de les administracions ha dificultat enormement el relleu generacional, especialment en els darrers quinze anys, marcats per les jubilacions massives de metges i per la necessitat de recórrer a la contractació de metges amb formació extracomunitària. El fet que més del 40% del total de metges estrangers afiliats a la Seguretat Social a tot l’Estat estigui exercint a Catalunya (segons dades de 2023 proporcionades pel mateix ministeri de Sanitat) posa en evidència que el problema de la manca de metges és especialment acusat al sistema de salut català (la següent comunitat amb el percentatge més elevat és Madrid amb un 16%) i que requereix de mesures urgents que garanteixin que Catalunya pugui formar els professionals que necessita.
Sistema d’accés als estudis de grau de Medicina
Els presidents dels col·legis catalans van insistir en la necessitat que Catalunya pugui formar el nombre de metges que requereix el seu sistema de salut, objectiu que també pot requerir revisar l’oferta de places i el sistema d’accés als estudis de Medicina. A Catalunya, s’oferten cada curs poc més de 1.300 places universitàries per cursar el grau de Medicina, un nombre inferior al d’altres comunitats amb menys població. D’altra banda, el sistema estatal d’accés universitari de districte únic facilita que, actualment, més del 40% de les places ofertades per les universitats catalanes siguin ocupades per estudiants d’altres comunitats autònomes, els quals, majoritàriament, no tenen com a prioritat quedar-se a Catalunya en acabar els estudis de grau i/o la formació especialitzada.
Agilització de la resposta a les sol·licituds de reconeixement dels títols d’especialitats cursades en països extracomunitaris
Des del CCMC es va recordar a la ministra de Sanitat que molts professionals amb títols d’especialitats cursades fora de la Unió Europea triguen fins a cinc anys a rebre una resposta per part del ministeri de Sanitat a les seves sol·licituds. Els presidents catalans van reclamar mesures que permetin agilitzar aquesta resposta per tal que aquells professionals que sí que compleixin els requisits per al reconeixement puguin exercir com a especialistes amb garanties. En aquest sentit, els col·legis catalans van reiterar la seva disposició a col·laborar en tasques d’avaluació i de gestió.
Dotació d’eines i competències per a l’avaluació competencial als Col·legis Professionals
Desburocratització de les consultes, especialment, a l’atenció primària
L’excés de burocràcia a les consultes es tradueix en una pèrdua d’eficiència i de qualitat assistencial. Com a exemple, els presidents van oferir a la ministra una dada especialment significativa en un context de manca de professionals: l’any 2023, la gestió administrativa de les baixes de curta durada a l’atenció primària catalana per part dels metges de família va requerir el temps equivalent a la jornada anual de 132 professionals. La llargament reivindicada desburocratització de les consultes passa, segons van insistir els presidents dels col·legis catalans, per mesures com la incorporació de la figura de l’assistent clínic, els canvis en la gestió de les baixes de curta durada o la introducció de millores tecnològiques substancials.
Estatut Marc
Els presidents dels col·legis catalans van defensar un estatut propi per als metges que reconegui i respecti l’autonomia professional i que garanteixi unes condicions d’exercici adequades a les particularitats de la professió mèdica. També van traslladar a la ministra que la norma ha de ser prou flexible per poder satisfer les necessitats i particularitats de cada comunitat. Els representants del CCMC van expressar la seva disconformitat amb aspectes concrets previstos a l’esborrany d’Estatut Marc, com ara la incompatibilitat de l’activitat privada per part dels caps de servei del sistema públic.
Medicina de l’Esport
Necesitat d’aclarir i definir la situació de l’especialitat i de formular propostes de millora.
Medicina i Salut Estètica
Necessitat d’un Diploma d’Acreditació a l’Àrea funcional de Medicina i Salut Estètica per tal de regular aquesta àrea i evitar l’intrusisme i la mala praxi.
Els temes que els presidents catalans van posar sobre la taula requereixen l’atenció i la iniciativa del ministeri de Sanitat per tal de fer possible els canvis necessaris que permetin avançar i donar solució a problemes que posen en risc el bon funcionament del sistema, la qualitat assistencial i les condicions dels professionals.
Van assistir a la reunió amb la ministra el president del CCMC i president del Col·legi de Metges de Lleida (COMLL), Ramon Mur; la vicepresidenta del CCMC i presidenta del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), Elvira Bisbe, i els vocals del CCMC Sergi Boada, president del Col·legi de Metges de Tarragona (COMT); i Josep Vilaplana, president del Col·legi de Metges de Girona (COMG).
Els principals temes que els representants del CCMC van plantejar a la ministra de Sanitat van ser:
Demografia mèdica i necessitat de planificació
En un context marcat pel dèficit de professionals, els representants del CCMC van recordar a la ministra que la manca de planificació per part de les administracions ha dificultat enormement el relleu generacional, especialment en els darrers quinze anys, marcats per les jubilacions massives de metges i per la necessitat de recórrer a la contractació de metges amb formació extracomunitària. El fet que més del 40% del total de metges estrangers afiliats a la Seguretat Social a tot l’Estat estigui exercint a Catalunya (segons dades de 2023 proporcionades pel mateix ministeri de Sanitat) posa en evidència que el problema de la manca de metges és especialment acusat al sistema de salut català (la següent comunitat amb el percentatge més elevat és Madrid amb un 16%) i que requereix de mesures urgents que garanteixin que Catalunya pugui formar els professionals que necessita.
Sistema d’accés als estudis de grau de Medicina
Els presidents dels col·legis catalans van insistir en la necessitat que Catalunya pugui formar el nombre de metges que requereix el seu sistema de salut, objectiu que també pot requerir revisar l’oferta de places i el sistema d’accés als estudis de Medicina. A Catalunya, s’oferten cada curs poc més de 1.300 places universitàries per cursar el grau de Medicina, un nombre inferior al d’altres comunitats amb menys població. D’altra banda, el sistema estatal d’accés universitari de districte únic facilita que, actualment, més del 40% de les places ofertades per les universitats catalanes siguin ocupades per estudiants d’altres comunitats autònomes, els quals, majoritàriament, no tenen com a prioritat quedar-se a Catalunya en acabar els estudis de grau i/o la formació especialitzada.
Agilització de la resposta a les sol·licituds de reconeixement dels títols d’especialitats cursades en països extracomunitaris
Des del CCMC es va recordar a la ministra de Sanitat que molts professionals amb títols d’especialitats cursades fora de la Unió Europea triguen fins a cinc anys a rebre una resposta per part del ministeri de Sanitat a les seves sol·licituds. Els presidents catalans van reclamar mesures que permetin agilitzar aquesta resposta per tal que aquells professionals que sí que compleixin els requisits per al reconeixement puguin exercir com a especialistes amb garanties. En aquest sentit, els col·legis catalans van reiterar la seva disposició a col·laborar en tasques d’avaluació i de gestió.
Dotació d’eines i competències per a l’avaluació competencial als Col·legis Professionals
Desburocratització de les consultes, especialment, a l’atenció primària
L’excés de burocràcia a les consultes es tradueix en una pèrdua d’eficiència i de qualitat assistencial. Com a exemple, els presidents van oferir a la ministra una dada especialment significativa en un context de manca de professionals: l’any 2023, la gestió administrativa de les baixes de curta durada a l’atenció primària catalana per part dels metges de família va requerir el temps equivalent a la jornada anual de 132 professionals. La llargament reivindicada desburocratització de les consultes passa, segons van insistir els presidents dels col·legis catalans, per mesures com la incorporació de la figura de l’assistent clínic, els canvis en la gestió de les baixes de curta durada o la introducció de millores tecnològiques substancials.
Estatut Marc
Els presidents dels col·legis catalans van defensar un estatut propi per als metges que reconegui i respecti l’autonomia professional i que garanteixi unes condicions d’exercici adequades a les particularitats de la professió mèdica. També van traslladar a la ministra que la norma ha de ser prou flexible per poder satisfer les necessitats i particularitats de cada comunitat. Els representants del CCMC van expressar la seva disconformitat amb aspectes concrets previstos a l’esborrany d’Estatut Marc, com ara la incompatibilitat de l’activitat privada per part dels caps de servei del sistema públic.
Medicina de l’Esport
Necesitat d’aclarir i definir la situació de l’especialitat i de formular propostes de millora.
Medicina i Salut Estètica
Necessitat d’un Diploma d’Acreditació a l’Àrea funcional de Medicina i Salut Estètica per tal de regular aquesta àrea i evitar l’intrusisme i la mala praxi.
