El CCMC presenta al·legacions al projecte de reforma de la LOPS en defensa de les competències dels metges i de la seguretat del pacient

El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) ha presentat al Ministeri de Sanitat un conjunt de deu propostes, degudament argumentades, en la fase de consulta pública prèvia de l’avantprojecte de reforma de la Llei d’Ordenació de les Professions Sanitàries (LOPS). Els quatre col·legis de metges catalans consideren que el plantejament d’aquesta reforma per part del Ministeri pot generar conflictes que tindrien repercussions en la seguretat del pacient. Des del CCMC s’alerta que competències, com ara el diagnòstic, són pròpies de la professió mèdica i que la llei ha de continuar deixant ben clara aquesta delimitació, així com d’altres que afecten la responsabilitat clínica.

La LOPS és una norma estatal vigent des de 2003 que va ser aprovada amb un àmplia majoria parlamentària. La LOPS defineix les professions de l’àmbit sanitari i determina les funcions de cadascuna, així com el marc de les relacions que es poden establir entre elles en la pràctica assistencial diària.

El CCMC considera que seria un error trencar el consens professional que va aconseguir la llei en vigor i que no s’hauria de perdre de vista, d’una banda, la responsabilitat clínica i el lideratge dels metges i, de l’altra, la seguretat del pacient. En aquest sentit, aposta per cercar el màxim consens polític i professional, enfocat a la protecció de la salut dels ciutadans. El CCMC reclama la participació explícita dels col·legis de totes les professions i de les organitzacions científiques per contribuir a aquest consens i per dotar la norma de legitimitat i qualitat tècnica.

Aquestes són algunes de les observacions presentades pel CCMC:

• Singularitat de la professió mèdica. Les competències de cada professió es defineixen a partir dels seus programes formatius i, també, de la responsabilitat clínica que assumeixen. En aquest sentit, la professió mèdica presenta singularitats objectives (formació de grau amb més càrrega formativa, necessitat d’especialització per a l’exercici ple, responsabilitat diagnòstica i terapèutica, prescripció, lideratge clínic, etc.). Les propostes de redactat de reforma de la LOPS que han transcendit introdueixen “zones grises” pel que fa a l’atribució de competències en àmbits com ara el diagnòstic, que poden generar conflictes i inseguretat. La incorporació que ha transcendit de conceptes com el “diagnòstic” en l’àmbit de la infermeria o l’ampliació de funcions en fisioteràpia poden entrar en conflicte amb les competències pròpies dels metges.
• L’ordenació laboral no es pot barrejar amb l’ordenació professional. El Ministeri de Sanitat ha plantejat inicialment la reforma d’una llei amb entitat pròpia com la LOPS fent servir un procediment molt poc ortodox, ja que, en el marc del procediment de reforma d’una altra llei, la de l’Estatut Marc, ha inclòs a l’avantprojecte d’aquesta norma una disposició final que anticipa l’articulat per reformar la LOPS. Davant d’aquest procediment atípic, el CCMC planteja una observació jurídica de pes: la LOPS és una llei amb entitat pròpia que ordena l’exercici professional i la seva eventual reforma no hauria d’estar condicionada per la reforma d’una altra llei que regula aspectes de relació laboral -condicions de treball, règim retributiu, etc.- i que afecta estrictament els professionals amb règim estatutari.
• Formació sanitària especialitzada de qualitat. Si la reforma preveu revisar el règim de la formació especialitzada, el CCMC considera essencials aspectes com l’actualització periòdica obligatòria dels programes formatius o la promoció de l’aprenentatge de noves competències en salut digital, intel·ligència artificial o seguretat del pacient, entre d’altres.
• Nous perfils professionals i accés a la història clínica. El CCMC alerta que la incorporació de nous perfils professionals no sanitaris a l’assistència (com perfils tecnològics, socials i administratius) s’ha de fer amb un marc normatiu clar, prestant especial atenció a temes com l’accés a dades de la història clínica dels pacients.