24a Jornada d’Estiu de la Professió: ‘Reptes deontològics en l’era de la IA’

Puigcerdà va tornar a acollir, divendres, 17 de juliol, la Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica, un espai de trobada, debat i reflexió que arribava aquest any a la 24ª edició. La jornada, organitzada pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), el Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) i l’Associació Universitària de Cerdanya (AUCer), forma part del programa de la Universitat d’Estiu de la Universitat Ramon Llull (URL). El títol d’enguany, ‘Reptes deontològics en l’era de la IA’, ja anunciava un contingut d’alt interès professional. No era el primer cop que a la Jornada d’Estiu s’abordaven els reptes i oportunitats que planteja la intel·ligència artificial (IA) en l’exercici de la medicina, però aquest any s’ha apostat per posar el focus sobre els aspectes ètics i deontològics associats a l’ús d’aquesta tecnologia, tant des del punt de vista més teòric com a través d’experiències concretes. Un tema de gran interès, tal com va demostrar el rècord d’inscripcions a la Jornada, amb més de 120 assistents.

A la inauguració, la presidenta del CoMB i vicepresidenta del CCMC, Elvira Bisbe, va destacar que la Jornada era una invitació a debatre i reflexionar a fons al voltant del contingut del document de posició del CCMC Recomanacions deontològiques sobre l’ús de la IA en l’exercici de la medicina, publicat i presentat al CoMB el juny d’aquest any. “Es tracta d’un document excel·lent elaborat per la Comissió de Deontologia del CCMC, que caldrà anar revisant, ja que ens trobem davant d’un fenomen en evolució contínua”, va afirmar la presidenta del CoMB.

• Podeu veure la presentació de la jornada aquí

La conferència inaugural va anar a càrrec de la presidenta de les Comissions de Deontologia del CCMC i del Col·legi de Metges de Lleida (COMLL), Montse Esquerda, metgessa referent en bioètica i redactora principal del document de posició del CCMC. Sota el títol ‘Medicina amb IA: més dades, més dubtes?’, Esquerda va plantejar alguns dels principals interrogants que s’obren sobre la professió i l’exercici de la medicina a mesura que la IA s’introdueix en la pràctica diària. Què desapareixerà i què es mantindrà de la medicina que coneixem? Els metges seran substituïts en un futur? Poden els algoritmes ser realment més empàtics que els professionals? Esquerda va defensar que els metges han de ser capaços de liderar els canvis associats a la introducció i l’ús de la IA en la medicina. “La resposta l’ha de donar la professió, no els enginyers ni els informàtics”, va afirmar, tot recordant que no es pot tornar a repetir el que ja va passar amb la primera digitalització, “un procés en què els metges hi vam estar absents”.

Durant la seva intervenció, Montse Esquerda va posar sobre la taula qüestions com ara la necessitat de disposar d’estudis i d’eines que avaluïn amb rigor l’ús de la IA en medicina; el repte de definir i mantenir aquelles competències essencials per a l’exercici que el professional no pot perdre o la necessitat de vetllar per disposar de dades de qualitat que alimentin i entrenin la IA per tal d’evitar biaixos que incrementin, encara més, les desigualtats. Per a Esquerda, és indubtable que la IA substituirà una forma d’exercir la medicina. “Però els metges no podrem ser substituïts si som capaços de seguir responent humanament a la complexitat humana”, va afirmar.

• Podeu veure la conferència inaugural aquí

Taula 1: Presentació i debat sobre el document del CCMC

Els presidents de les comissions de deontologia dels quatre col·legis catalans van ser els ponents d’aquesta taula en què es va debatre al voltant de la motivació i del contingut del document  de posició publicat recentment. La taula va ser moderada per la secretària de la Comissió de Deontologia del CoMB, Cristina Fortià, i el president de la comissió del Col·legi de Metges de Tarragona (COMT), Eduard Corbella, va iniciar el debat amb la presentació del decàleg de recomanacions on es resumeixen les idees principals del document. Corbella va destacar que els valors del Codi de Deontologia han de ser la garantia perquè la IA no acabi deshumanitzant la medicina. “Els professionals som molt més capaços del que ens pensem d’assumir aquest repte”, va afirmar.

Per la seva banda, el president de la Comissió de Deontologia del CoMB, Josep Manuel Menchón, va centrar la seva intervenció en la relació metge-pacient. “Els clínics tenim la sensació que, a la consulta, ja no som dos, sinó tres”, va ironitzar. Davant d’una IA que no es cansa, que no té pressa i que no té dubtes, Menchón va reivindicar i posar en valor el judici crític i l’experiència del professional.

L’impacte que l’ús d’eines d’IA pot tenir sobre la responsabilitat professional va ser la qüestió abordada pel president de la Comissió de Deontologia del Col·legi de Metges de Girona (COMG), Joan Mulà, que va plantejar la necessitat urgent d’actualitzar la llei d’autonomia del pacient -aprovada fa més de 20 anys- i el consentiment informat i adequar-los a la nova realitat. Mulà va plantejar que, quan intervé la IA, més enllà de la responsabilitat derivada de la decisió clínica del professional, també apareix la que se’n deriva del disseny, actualització i manteniment de l’eina i que recau en els desenvolupadors i les organitzacions sanitàries. “Haurem de ser molt rigorosos a l’hora d’informar el pacient de l’ús d’eines d’IA i de documentar-ho a la història clínica”, va alertar Mulà.

• Podeu veure el vídeo de la primera taula aquí

Taula 2: L’ús de la IA en medicina: on som?

A la segona taula, moderada pel metge de família i vicepresident del CoMB, Jaume Sellarès, es va debatre sobre desafiaments i oportunitats concrets que l’ús de la IA està plantejant en el dia a dia. La pediatra Iolanda Jordan, adjunta a la Direcció Mèdica de l’Hospital Sant Joan de Déu (HSJD) i vocal de la Junta del CoMB, va destacar que a centres com el seu ja s’estan utilitzant de manera rutinària eines d’IA en gestió, administració i predicció de necessitats de recursos. Pel que fa a la part més administrativa, Jordan va recordar que la IA pot ajudar a alliberar temps per destinar-lo a tasques de més valor i també per a la conciliació.

El metge de família i president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic), Antoni Sisó, també va apostar per una IA que ajudi a posar en valor i a dignificar aquelles tasques que només el metge pot fer. Sisó es va mostrar crític pel que fa al retard en la introducció d’eines d’IA al sistema de salut a Catalunya i a l’Estat. “Anem tard i, si el professional no té eines, se les buscarà pel seu compte”, va alertar. Tant Sisó con Jordan van insistir en la necessitat urgent de formar els metges en l’ús de la IA i en la responsabilitat dels professionals a l’hora de fer un bon ús i de conèixer l’explicabilitat d’aquestes eines. 

L’especialista en salut pública i directora de l’eHealth Centre de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Marta Aymerich, va recordar que, en l’àmbit de la salut pública, ja fa temps que es fan servir eines d’IA amb grans volums de dades. Va destacar l’enorme potencial que tenen aquestes eines, per exemple, a l’hora de capacitar professionals de zones empobrides per al diagnòstic de malalties desateses a través de l’ús d’aplicacions que incorporen la IA. Amb tot, va alertar que és fonamental saber amb quines dades s’entrenen aquestes eines i evitar aprofundir en desigualtats.

Tant Aymerich, com Jordan i Sisó van reclamar la implicació del sistema de salut públic a l’hora de participar en el finançament i en la validació clínica i desenvolupament de les eines d’IA, no només per evitar-ne biaixos, sinó també per garantir-ne la sostenibilitat en el temps.

En aquesta taula, també va intervenir el consultor tecnològic Lluís Mulero, que va posar sobre la taula els tres grans riscos que, a parer seu, han vingut associats a tres moments clau de transformació tecnològica: el risc d’addicció (al joc, a la pornografia...) que va comportar l’arribada d’internet als ordinadors; la monetització i la batalla per l’atenció vinculades a l’internet als mòbils, i ara, amb la IA, el risc de la pèrdua del pensament crític.

• Podeu veure el vídeo de la Taula 2 aquí

Taula 3: Usos disruptius de la IA i dilemes ètics

Va iniciar aquesta taula, moderada per la presidenta del COMG, Carme López Núñez, el metge i consultor Jordi Serrano, que va exposar les principals idees i experiències recollides al seu llibre Hacia el futuro de los hospitales. Tecnología disruptiva al servicio un hospital inteligente, sostenible y conectado con el paciente. Per Serrano, és important reflexionar sobre com i quan es fa servir la IA per tal de treure’n el màxim benefici per al professional i, sobretot, per al pacient, tenint en compte també variables com l’impacte ambiental de la IA. El camí no és, segons Serrano, fer servir la IA, simplement, per comoditat, “perquè em digui quelcom que jo, com a metge, hauria de saber”. Serrano va esmentar, per exemple, experiències d’hospitals que estan emprant models LLMs (Large Language Model) a zones de la Xina o Canadà.

El projecte FarmacIA és una aposta d’Althaia dins de la seva estratègia d’automatització del servei de farmàcia hospitalària. L’objectiu és aprofitar totes les dades generades de la medicació dels pacients per, a través d’eines d’IA, abordar i trobar solucions a problemes derivats de la polimedicació, la baixa adherència al tractament, els efectes adversos, els errors de medicació, etc. La farmacèutica i cap d’aquest servei, Núria Sala, va presentar el projecte i va reflexionar sobre la necessitat de fer compatible l’ús de la IA amb la creativitat, el pensament crític i la motivació, per tal que no acabi sent font de desaprenentatge o, directament, de manca d’aprenentatge.

A la primera taula, la doctora Jordan ja havia enunciat l’estratègia global en IA de l’HSJD i, en aquesta tercera, la també pediatra Aida Felipe, va explicar la filosofia del projecte Còrtex, una mena de torre de control que rep tot l’ecosistema de dades que aquest hospital pediàtric recull a peu de llit. Felipe va centrar-se en una eina desenvolupada amb IA per estratificar el risc de sèpsia entre els pacients ingressats i alertar-ne de manera precoç. “És una eina predictiva que identifica patrons que resten ocults a l’ull humà i que ens permet anticipar-nos a la crisi”, va explicar Felipe, que també va destacar que no hi ha prou amb disposar de l’eina, sinó que cal que sigui valorada i validada constantment per l’equip humà, també a peu de llit.

La IA vista des de la consulta d’atenció primària va ser la mirada que va oferir la metgessa de família i membre de la Junta del CoMB, Anna Escalé. Aquesta metgessa, que exerceix a l’àmbit rural del Berguedà i que és experta en l’ús de la IA per a la lectura d’imatges en teledermatologia, va apostar per aprofitar aquestes eines per guanyar temps per dedicar al pacient. Per exemple, estalviant minuts al teclat. “Veig la IA com una eina de suport, com aquella segona mirada que obtindria d’un company que potser no tinc a l’abast”, va afirmar. Escalé va reivindicar temps per a pràctiques com les visites a domicili, que li permeten “recuperar el valor de la medicina”. En aquest context, proposava, per exemple, utilitzar micros que permetin transcriure informació de gran valor que només s’obté als domicilis dels pacients i que només poden copsar els professionals.

• Podeu veure el vídeo de la tercera taula aquí

Experiències de metges a l’Antàrtida

Com és habitual, la Jornada de Puigcerdà també va dedicar un espai més distès i fora del tema central de la jornada, a conèixer alguna experiència vital i professional en primera persona. Enguany, el metge i director mèdic del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), Jorge Morales, i el metge de família del CAP Agramunt, Toni Garcia, van compartir amb els assistents les seves vivències durant el seu pas per la Base Antàrtica Espanyola del CSIC, ubicada a l’illa de Linvingstone, a l’Antàrtida. En moments diferents, tots dos professionals van ser durant uns mesos els únics metges a càrrec de la salut de la comunitat instal·lada a la base (científics i personal de manteniment i serveis). En un entorn impactant i a tres dies de navegació de l’hospital més proper, aquests dos metges van viure una experiència vital i professional que mai oblidaran.

• Podeu recuperar la conferència 'Metges a l'Antàrtida: experiències en primera persona' aquí

Conferència de cloenda

L’expresident del CoMB, Jaume Padrós, va presentar el filòsof, teòleg i director de la Càtedra Ethos-URL, Francesc Torralba, que, amb la seva conferència Anatomia de l’esperança, va omplir a vessar la sala del Museu Cerdà de Puigcerdà.

• Podeu veure la conferència de cloenda aquí

La cloenda de la 24a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica va anar a càrrec de l’alcalde de Puigcerdà, Joan Manel Serra; el rector de la URL, Carles Pérez Testor; la presidenta del CoMB, Elvira Bisbe, el president del Col·legi de farmacèutics de Girona, Josep Brunsó, i la presidenta d’AUCer, Maria Àngels Terrones.

• Podeu veure el la cloenda de la jornada aquí