L’Observatori del Campus de Salut reclama blindar el calendari i corregir algunes mancances del projecte

• Constata que el desenvolupament arquitectònic avança però alerta que el bloqueig urbanístic de Salt continua sent el principal risc per al calendari
• Demana a la Generalitat més pressió davant del Govern de l’Estat per desencallar el planejament i evitar nous retards
• Fa una crida al Departament de Territori i els ajuntaments perquè treballin de manera coordinada per garantir la mobilitat i un transport públic sostenible i suficient per a tota la demarcació
• Defensa que el 70% de les habitacions del futur hospital haurien de ser individuals per garantir més seguretat assistencial i privacitat 

 

L’Observatori del Campus Girona Salut – nou Trueta, impulsat pel Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG), ha comparegut avui en roda de premsa per fer una nova valoració de l’estat del projecte i reclamar que l’actual fase de desenvolupament serveixi no només per avançar, sinó també per corregir aquells aspectes que poden condicionar el funcionament futur del Campus.

Sis mesos després de l’anterior compareixença, l’Observatori reconeix que hi ha hagut avenços en el desenvolupament tècnic del projecte. El concurs arquitectònic ja està resolt amb la proposta Devesa de Salut 21 i els equips clínics, arquitectònics i d’enginyeria treballen en l’avantprojecte i en els projectes bàsic i executiu, una fase que s’ha de desenvolupar durant els pròxims dos anys.

Desencallar el planejament urbanístic de Salt

En aquest context, l’Observatori adverteix que estem encallats en el mateix punt de fa gairebé un any: la situació urbanística dels terrenys de Salt. En la compareixença anterior, fa sis mesos, l’Observatori ja va alertar que la coordinació global del projecte havia arribat tard i que els successius problemes urbanístics estaven tensionant el calendari. Ara, tot i els avenços en la definició tècnica, considera que el projecte continua exposat a nous endarreriments si no es resol amb rapidesa el planejament de Salt. 

Per aquest motiu, ha demanat a la Generalitat que intensifiqui les gestions davant del Govern de l’Estat perquè el planejament de Salt es resolgui el més aviat possible, alhora que ha alertat que la convocatòria d’eleccions generals per al 29 de novembre no pot convertir-se en una nova excusa per ajornar decisions. “Cal que totes les administracions implicades treballin de manera coordinada i s’anticipin també a les fases següents. Un projecte d’aquesta transcendència necessita anticipació, no podem esperar que una fase acabi per començar a resoldre la següent”, han assenyalat, també en referència a la necessitat d’abordar el finançament de la futura fase constructiva. 

Reconeixement a la tasca de coordinació

Alhora, l’Observatori ha volgut posar en valor la millora que ha suposat per al projecte la creació de la figura de coordinador global del Campus, que ocupa Ferran Cordón, que l’organisme havia reclamat durant anys i que considera que està permetent avançar amb una visió més transversal i coordinada. 

L’Observatori considera que aquesta millora ja es visible en àmbits com la planificació energètica del futur Campus i també en la coordinació amb la Universitat de Girona. En aquest sentit, valoren positivament que s’hagi desencallat el desenvolupament del projecte arquitectònic de la Universitat amb l’objectiu que el projecte hospitalari i l’universitari avancin en paral·lel i estiguin definits en el mateix horitzó temporal. 

Mobilitat: una planificació a l’alçada de la dimensió del Campus

Més enllà del calendari, l’Observatori considera que l’actual fase de definició és també el moment de revisar si el projecte està prou dimensionat per donar resposta a les necessitats reals que generarà el futur Campus.

Un dels àmbits que més preocupa és la mobilitat. El Campus concentrarà en un mateix entorn l’activitat hospitalària, universitària, de recerca i d’innovació, i implicarà una nova manera de funcionar per al conjunt del sistema sanitari gironí. Aquesta concentració d’activitat obligarà a gestionar els desplaçaments diaris de milers de professionals, pacients, acompanyants i estudiants.  

Per això, l’Observatori reclama una planificació global de la mobilitat que vagi més enllà de l’entorn immediat del Campus i tingui en compte el conjunt del territori. En aquest sentit, ha fet una crida al Departament de Territori i als ajuntaments de les comarques gironines perquè comencin a treballar de manera coordinada en solucions de transport públic que permetin connectar el Campus amb els principals nuclis de població de la demarcació. L’Observatori considera que cal estudiar alternatives elèctriques i sostenibles, que permetin reduir la dependència del vehicle privat per accedir al Campus des del territori. 

En aquest àmbit, els membres de l’Observatori s’han referit també a l’aparcament. El projecte preveu unes 900 places, mentre que els càlculs de l’Observatori situen les necessitats en un mínim de 2.000 places. En aquest sentit, han manifestat que “no podem dissenyar un Campus pensat per a les properes dècades amb una previsió que ja neix ajustada al límit. Si sabem ara que no serà suficient, és ara quan s’ha de corregir”. 

Aquesta demanda, han subratllat, no és incompatible amb una aposta decidida pel transport públic. Al contrari, l’Observatori defensa un model de mobilitat equilibrat, que combini unes places d’aparcament adequades a les necessitats reals amb alternatives de transport públic eficients i sostenibles.

Un hospital de futur ha de posar el pacient realment al centre

L’Observatori també ha posat el focus en el model d’hospitalització previst al pla funcional del nou Trueta. Actualment es contempla que aproximadament un 30% de les habitacions siguin individuals i un 70% compartides. L’Observatori defensa que aquesta proporció hauria de ser just a la inversa: un 70% d’habitacions individuals i un 30% de compartides, per criteris de control de possibles contagis infecciosos, així com de privacitat i dignitat. 

En aquesta línia, des de l’Observatori han defensat que “si volem que el nou hospital posi el pacient al centre, això s’ha de reflectir també en la manera com es dissenyen els espais. No podem construir un hospital nou amb criteris que ja d’entrada siguin insuficients”. Així, han assenyalat que, ara que els clínics, arquitectes i enginyers treballen en la definició del futur hospital, és el moment d’incorporar aquestes correccions i evitar que es converteixin en mancances estructurals en el futur. 

Així mateix, l’Observatori ha assenyalat que també serà necessari que dins el projecte es calculi de manera acurada el nombre de professionals, sanitaris i no sanitaris, que caldran per cobrir les necessitats del nou Campus de Salut. 

L’Observatori amplia els seus membres 

L’Observatori del Campus de Salut Girona – nou Trueta amplia la seva composició amb la incorporació de les doctores Àngels Gispert, cap del Servei d’Urgències de l’Hospital Trueta, Mercè Fernández, cap del Servei d’Endocrinologia i Nutrició Territorial de Girona i la nova presidenta del COMG, Carme López. L’objectiu és ampliar els punts de vista i reforçar el seguiment del projecte amb dues persones amb molts experiència i coneixement del territori i dels hospitals, molt implicades en la investigació i la recerca, des d’un servei que és la porta d’entrada a l’hospital de referència de la regió i des d’un servei territorial que permet tenir una visió global. 

Les noves incorporacions se sumen als actuals membres de la comissió permanent: els doctors Ramon Brugada, cap del servei de cardiologia de l’Hospital Josep Trueta i de l’Hospital Santa Caterina, membre del grup impulsor del pla funcional del nou campus de salut, investigador de l’IDIBGI i catedràtic de medicina de la Universitat de Girona, Marga Nadal, directora de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), Antoni Codina, excap de servei de l’àrea de cirurgia de l’Hospital Josep Trueta i de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) i Josep Vilaplana, ex cap de servei de l’Hospital Trueta i vicepresident del COMG.

L’Observatori, va ser impulsat pel COMG l’abril del 2022 per, amb un ampli consens de la comunitat sanitària i del teixit empresarial i social gironí, fer un seguiment del projecte amb l’objectiu que el campus sigui una realitat el més aviat possible o dins el termini establert. L’Observatori es va comprometre a fer una avaluació periòdica i pública de l’estat del projecte cada 6 mesos.

Compta amb l’adhesió de la Universitat de Girona, la Cambra de Comerç de Girona, l’IDIBGI i el Col·legi Oficial d’Infermeria de Girona.