El COMG acull l'exposició "L'art d'un metge de poble" sobre la figura del Dr. Martí Casals
22/04/2025
En el passat, les condicions laborals en l’àmbit rural eren extremadament dures. El metge de poble o metge rural tenia a càrrec seu un extens territori i havia de ser un especialista en moltes disciplines mèdiques, comptant només amb els pocs recursos sanitaris que existien.
Molt sovint el metge es convertia en molt més que un professional de la salut: era amic i conseller de les famílies del territori. Gràcies a la seva disposició les 24 hores del dia i els set dies de la setmana va fer possible que molts pacients no haguessin d’abandonar el poble per ser tractats.
És per a tots aquests motius que hi ha molts exemples de metges que han deixat empremta en poblacions petites i al món rural. A Sant Feliu de Guíxols i la Vall d’Aro el record del Dr. Martí Casals és el d’un metge que, sempre amb bicicleta, o amb la seva motocicleta Guzzi, recorria els camins del territori en servei dels seus habitants, fos quina fos la situació.
El Dr. Martí Casals
Martí Casals Echegaray (1903 -1983) va ser el metge emblemàtic de la contrada de la Vall d’Aro. Defensant una medicina humanista que examina el pacient física i psicològicament, sense fer distincions en el seu tracte, el doctor es va convertir en més que un metge: una persona de referència per a la societat de l’època a la pròpia vall.
Nascut a l’Argentina, tornà a estudiar a Catalunya de ben jove i al 1928 es llicencià en la carrera de Medicina a Barcelona. Del 1929 al 1932 tornà a Mendoza, la seva ciutat natal, on malgrat la seva joventut ja és anomenat cap de Servei de Medicina de l’Hospital Carlos Ponce.
El 16 de març de 1934, Martí Casals arriba a Castell d’Aro per substituir el doctor Rubió. A partir d’aquest dia i durant més de trenta anys, el doctor Casals exerceix de metge de poble, al servei dels habitants de la Vall d’Aro. A més, té residència i passa consulta a Sant Feliu de Guíxols.
Els seus coneixements com a metge general no excloïen la preparació en especialitats com ara l'obstetrícia, la cirurgia o, fins i tot, l'anestesiologia o l'epidemiologia. En destaca el tractament de la tuberculosi, entre els anys 1949 i 1950.
Així ho testimonien els pacients entrevistats i es poden contar experiències que palesen també la inquietud d’actualització constant a través de contactes, bibliografia i revistes especialitzades.
Exerceix la Medecina fins a l’any 1969 perquè la malaltia de Parkinson que ve patint, finalment, l’obliga a abandonar Sant Feliu per instal·lar-se a casa del seu fill i també metge, Pau Casals, a Barcelona, on hi resideix fins la seva mort.
Una visió etnològica
“L’art d’un metge de poble” és una exposició que presenta una visió etnològica dels professionals de la salut en l’àmbit rural, reforçant així la figura del Museu d’Història com a una de les antenes de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI) de Catalunya.
És la primera exposició de producció pròpia del Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols. Ha comptat amb l'assessorament d’Alfons Zarzoso, professor universitari i que ha estat director del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya.
Aquesta exposició forma part del programa de la Comunitat de Municipis de la Vall d’Aro per a la gestió del Centre del Metge Rural, constituïda a l’any 2005 arran de la creació de l’Espai del Metge i de la Salut Rural i el nomenament de la Càtedra Dr. Martí Casals de medicina i salut en l’àmbit rural (Universitat de Girona), amb una clara intenció d’impulsar la recuperació de la memòria històrica de la figura del metge rural i de preservar la personalitat del Dr. Martí Casals, molt recordada als tres municipis.
L'exposició serà al COMG fins el mes de juliol.
Molt sovint el metge es convertia en molt més que un professional de la salut: era amic i conseller de les famílies del territori. Gràcies a la seva disposició les 24 hores del dia i els set dies de la setmana va fer possible que molts pacients no haguessin d’abandonar el poble per ser tractats.
És per a tots aquests motius que hi ha molts exemples de metges que han deixat empremta en poblacions petites i al món rural. A Sant Feliu de Guíxols i la Vall d’Aro el record del Dr. Martí Casals és el d’un metge que, sempre amb bicicleta, o amb la seva motocicleta Guzzi, recorria els camins del territori en servei dels seus habitants, fos quina fos la situació.
El Dr. Martí Casals
Martí Casals Echegaray (1903 -1983) va ser el metge emblemàtic de la contrada de la Vall d’Aro. Defensant una medicina humanista que examina el pacient física i psicològicament, sense fer distincions en el seu tracte, el doctor es va convertir en més que un metge: una persona de referència per a la societat de l’època a la pròpia vall.
Nascut a l’Argentina, tornà a estudiar a Catalunya de ben jove i al 1928 es llicencià en la carrera de Medicina a Barcelona. Del 1929 al 1932 tornà a Mendoza, la seva ciutat natal, on malgrat la seva joventut ja és anomenat cap de Servei de Medicina de l’Hospital Carlos Ponce.
El 16 de març de 1934, Martí Casals arriba a Castell d’Aro per substituir el doctor Rubió. A partir d’aquest dia i durant més de trenta anys, el doctor Casals exerceix de metge de poble, al servei dels habitants de la Vall d’Aro. A més, té residència i passa consulta a Sant Feliu de Guíxols.
Els seus coneixements com a metge general no excloïen la preparació en especialitats com ara l'obstetrícia, la cirurgia o, fins i tot, l'anestesiologia o l'epidemiologia. En destaca el tractament de la tuberculosi, entre els anys 1949 i 1950.
Així ho testimonien els pacients entrevistats i es poden contar experiències que palesen també la inquietud d’actualització constant a través de contactes, bibliografia i revistes especialitzades.
Exerceix la Medecina fins a l’any 1969 perquè la malaltia de Parkinson que ve patint, finalment, l’obliga a abandonar Sant Feliu per instal·lar-se a casa del seu fill i també metge, Pau Casals, a Barcelona, on hi resideix fins la seva mort.
Una visió etnològica
“L’art d’un metge de poble” és una exposició que presenta una visió etnològica dels professionals de la salut en l’àmbit rural, reforçant així la figura del Museu d’Història com a una de les antenes de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI) de Catalunya.
És la primera exposició de producció pròpia del Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols. Ha comptat amb l'assessorament d’Alfons Zarzoso, professor universitari i que ha estat director del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya.
Aquesta exposició forma part del programa de la Comunitat de Municipis de la Vall d’Aro per a la gestió del Centre del Metge Rural, constituïda a l’any 2005 arran de la creació de l’Espai del Metge i de la Salut Rural i el nomenament de la Càtedra Dr. Martí Casals de medicina i salut en l’àmbit rural (Universitat de Girona), amb una clara intenció d’impulsar la recuperació de la memòria històrica de la figura del metge rural i de preservar la personalitat del Dr. Martí Casals, molt recordada als tres municipis.
L'exposició serà al COMG fins el mes de juliol.
