Posicionament del COMG davant el cas de diftèria a Catalunya

04/06/2015

El COMG remarca la importància de seguir amb el calendari vacunal El passat dia 30 de maig es va confirmar un cas de diftèria en un nen de 6 anys, no vacunat, resident a Olot, la Garrotxa.

Actualment, la diftèria és una malaltia molt poc freqüent en els països desenvolupats, gràcies a la vacunació generalitzada de la població i a la millora de les condicions higièniques.

La forma més efectiva d’evitar la malaltia és mantenir un elevat nivell de vacunació en la població. A Catalunya no s’havia evidenciat cap cas des de l’any 1983 i a l’Estat Espanyol des del 1987.

Arrel d’aquest lamentable cas, s’ha reobert un debat social sobre el tema de les vacunes. Sabem que hi ha un grup de població que no està vacunada.

Els motius de la no vacunació es poden deure a diferents causes: al·lèrgia, contraindicació per patir algun problema de salut o prendre algun medicament per decisió pròpia (creences, desinformació) o en el cas d’alguns infants per decisió paterna.

És per aquest darrer motiu, que s’obre el debat social de valorar l’obligatorietat vacunal, tot i que sempre és més positiu buscar mesures que afavoreixin la presa de consciència pròpia de la importància de la vacunació que mesures imposades. “Més val convèncer que vèncer”. Durant els últims anys ha crescut un moviment “antivacunació” preocupant, no tan sols en el nostre país , sinó també en general a nivell d’Europa i els Estats Units. És preocupant perquè fins ara en molts casos aquest grup no vacunat quedava protegit pel que s’anomena immunitat de grup (immunitat que obté una comunitat pel fet d’assolir cobertures vacunals per sobre del 85-90% a la població), per tant si baixem aquestes cobertures o bé s’agrupen comunitats de no vacunats podrien reaparèixer determinades infeccions, pràcticament desaparegudes del nostre entorn en l’actualitat.

Cal puntualitzar que la gran majoria de reaccions són lleus i moltes d’elles locals, i que els estudis que les relacionen amb la mort súbdita, autisme i colitis ulcerosa no s’han pogut demostrar científicament.

Per sort en el nostre territori podem dir que tenim unes bones cobertures vacunals, però també hem de dir que cal que la població segueixi mantenint el carnet vacunal al dia i sens dubte que les famílies amb infants prenguin consciència de la importància que té el fet de vacunar el seu fill, no tan sols per a ell i la seva família, sinó per a la població i la comunitat que l’envolta.

Des del Col·legi oficial de Metges de Girona volem llençar un missatge sobre la importància de complir amb aquest calendari vacunal, recomanem que se segueixin els consells dels metges en cada cas particular, es recomana revisió periòdica dels carnets vacunals (en molts casos oblidats), i finalment un missatge i consell a tots aquells pares de nens no vacunats perquè facin novament una reflexió sobre la seva decisió: els animem a que parlin amb el seu pediatre del centre de salut per iniciar les pautes vacunals, sigui quina sigui l’edat del nen. Més val tard que mai.

Deixem una cosa ben clara: les vacunes són necessàries i el risc de no vacunar és major que el risc de vacunar.

La diftèria és una malaltia infecciosa greu que es localitza a les mucoses de l’aparell respiratori (amígdales, faringe, laringe i nas) i afecta sobretot a la població que no s’ha vacunat o no ha patit mai la malaltia. Es contrau per contacte amb les gotetes de saliva d’una persona portadora asimptomàtica o que pateix la malaltia. Els éssers humans són l’únic reservori conegut.

Les vacunes són uns preparats que estimulen la formació d’anticossos, que són unes proteïnes encarregades de la nostre protecció. La vacunació és una tècnica preventiva que s’aplica a la població perquè no pateixi la malaltia. Si s’aplica de forma continuada té la capacitat d’eliminar les malalties en un territori.

La pedra angular en el programa d’eradicació és la vacunació multitudinària, la qual cosa genera un nivell d’immunitat col·lectiva que impedeix la transmissió natural de la malaltia tallant la cadena epidemiològica.