Inici / ActualitatTornar

La manca de metges i l’atenció al final de la vida, a debat a la 17a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica a Puigcerdà

21/07/2017

La 17a Jornada d'Estiu de la Professió Mèdica, celebrada a Puigcerdà el passat 14 de juliol, en el marc de la Universitat d’Estiu de la Universitat Ramon Llull, va tenir com a temes centrals de debat dues qüestions d’actualitat que requereixen reflexió i respostes a curt i mig termini: d’una banda, els reptes demogràfics de la professió (i, més concretament, l’eventual manca de metges al sistema sanitari) i, de l’altra, l’atenció als pacients al final de la vida en una societat que es preveu cada cop més envellida. La Jornada va ser organitzada, per primer cop, pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) i va comptar amb el patrocini de Grup Med i Chiesi. 

Les previsions demogràfiques de la població general indiquen que l’esperança de vida en néixer de les dones catalanes passarà dels 85,9 anys de l’any 2014 als 88,8 l’any 2036. Per als homes, el pas serà de 80,4 a 83,8 anys. Això vol dir un guany d’1,5 anys cada deu anys, segons va indicar el director de l’Institut d’Estudis Demogràfics, Albert Esteve. Aquest increment es traduirà, doncs, “en què viurem també més anys sense salut i, per tant, la demanda de cures augmentarà”. Segons Esteve, es calcula que hi haurà  220.000 persones més que ara que necessitaran cures a causa de discapacitats diverses.

Demografia mèdica: es pot planificar? 

Falten metges? El director general corporatiu del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), Marc Soler, va plantejar la pregunta per a la qual sembla difícil trobar resposta. “No sé si en falten o no, el que està clar és que hi ha necessitat de metges”, va afirmar. 

Soler va presentar la piràmide demogràfica dels metges col·legiats a Barcelona, que mostra que un terç dels professionals tenen ara entre 55 i 70 anys. De fet, les previsions del CoMB apunten que més de 9.000 metges actualment en actiu (28%) es jubilaran en els propers deu anys, sense que, de moment, s’estigui planificant com es durà a terme el necessari relleu generacional. 

Soler va recordar que costa deu anys formar un metge especialista i que, actualment, tres de cada quatre estudiants que volen cursar medicina no poden accedir a la facultat. Calen, doncs, més places de medicina? Caldria també augmentar les places per fer el MIR a Catalunya, tenint en compte el dèficit actual en especialitats com, per exemple, medicina de família o anestesiologia? Soler va posar sobre la taula aquests interrogants i va apostar per un sistema que permeti una certa flexibilitat per adequar-se a les necessitats en cada moment. 

Soler va avançar algunes propostes del CoMB que haurien de permetre adaptar-se als canvis:

- Promoure una organització sanitària més flexible (autonomia, capacitat de resolució i menys burocràcia)

- Flexibilització del sistema d’especialització. Troncalitat

- Flexibilitat en la jubilació

- Augment amb caràcter flexible i proporcional de les places de medicina i de formació  MIR. Avaluació de necessitats per especialitats

- Millora de les condicions laborals i retributives. Noves mesures d’incentivació professional. Promoció i avaluació de resultats 

- Metges extracomunitaris: Agilitzar les proves d’homologació dels metges especialistes per tal de reduir incerteses, i proves d’accés a la col·legiació per als metges que no venen a fer el MIR

La situació a l’atenció primària 

També va fer referència a la manca de metges de família el doctor Lluís Esteve, tresorer del CoMB, en recordar que l’estratègia ENAPISC del Departament de Salut reconeix que a Catalunya fan falta uns 1.500 professionals d’aquesta especialitat. Va alertar, a més, de les dificultats amb què es troben els equips d’atenció primària (EAP) d’arreu de Catalunya per trobar pediatres. 

Esteve va apostar per començar a aplicar mesures de caràcter organitzatiu que contribueixin a reduir la sobrecàrrega i, per tant, a millorar la capacitat de resolució dels equips. Mesures com reduir les tasques burocràtiques, modificar el sistema retributiu de l’atenció primària, deixant de penalitzar els metges més competents amb més sobrecàrrega o tenint en compte la localització geogràfica i el torn laboral, facilitarien la captació de professionals. Caldria, a més, segons Esteve, afavorir un clima adequat de treball als centres, que faci possible exercir lideratges i la participació dels professionals. 

La situació als hospitals 

“Les necessitats canvien i potser cal pensar en ponts que permetin que els especialistes puguin atendre altres patologies”, va apuntar Ignasi Riera, director d’operacions del Parc Sanitari Sant Joan de Déu i coordinador d’atenció especialitzada de la Unió Catalana d’Hospitals (UCH). Riera va destacar que, actualment, un dels principals obstacles és que, malgrat l’elevat grau de compromís que el professionals mantenen envers els pacients i la tasca assistencial, aquest compromís no es reprodueix cap a les organitzacions on treballen.

“No s’ha cuidat prou els professionals", va apuntar Riera, començant per les condicions laborals, i tampoc no s’ha facilitat la seva participació. “Els metges hem perdut veu als hospitals i s’ha planificat en base al que el pressupost permet i no en funció de necessitats”, va afirmar Riera. Riera va apuntar diverses propostes que podrien contribuir a millorar la situació, com ara que es donés més valor al paper dels metges sèniors, no tan sols per aprofitar la seva experiència, sinó per recuperar l’afecció dels metges més joves. També va apostar per les aliances estratègiques entre hospitals. “Caldrà decidir què es pot solucionar amb telemedicina i què requereix el desplaçament de professionals, els quals hauran de rebre alguna cosa a canvi”, va afirmar. 

Document del CCMC sobre atenció al final de la vida

La segona taula de la Jornada, moderada pel president de la Comissió de Deontologia del CoMB, Josep Terés, va aplegar diferents experts que estan participant en l’elaboració d’un document del CCMC sobre l’atenció al pacient al final de la vida. La doctora Anna Olivé, presidenta de la secció del CoMB de metges de l’àmbit sociosanitari, va avançar que el document té l’objectiu de donar resposta al compromís dels professionals envers els pacients (compromís fet públic de manera explícita al 3r Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya del novembre passat), tot revisant allò que s’està fent en aquest àmbit per tal de fer propostes de millora. “Malauradament, moltes persones moren en un entorn que no és el que voldrien”, va lamentar Olivé. La doctora va defensar una aposta clara per l’atenció integrada, les decisions compartides i la implicació de tots els professionals, al marge de la seva especialitat. 

Van completar la taula els doctors Xavier Gómez-Batiste, director de la càtedra de Cures Pal·liatives de la UVic-UCC; Esther Limón, metgessa de família i membre de la junta de la Societat Espanyola de Cures Pal·liatives (SECPAL); i Marco Inzitari, director assistencial, de recerca i docència del Parc Sanitari Pere Virgili. Els experts van recordar la importància d'atendre les necessitats psicosocials i espirituals en l’atenció al final de la vida. A més, van fer especial incidència en la necessitat de detectar necessitats amb prou temps per tal de poder fer una planificació amb el pacient i la família. Van insistir que l’atenció al final de la vida no es limita a les últimes setmanes i que cal disposar d’eines que permetin predir i valorar quina és l’opció terapèutica més adequada en casa cas. 

Humor i bona salut 

La jornada va finalitzar amb la taula “L’humor ens fa viure més i millor?”, una pregunta a la qual van respondre, amb un sí rotund, tres grans professionals que treballen cada dia amb l’humor com a matèria primera: l’actriu Mireia Portas (Polònia), el periodista i guionista Guillem Sans (director d’Alguna Pregunta Més de TV3) i també el periodista Juan Carlos Ortega (cadena SER). 

La cloenda va anar a càrrec del veterà periodista Ramon Besa, redactor en cap del diari El País, que va fer reflexionar el públic amb la conferència “Per què necessitem periodisme avui?”.